Tens la mirada blavosa i tranquil-la
Com un mar radiant i encalmat.
Tens un esguard graciós que vacil-la:
Ensems, tímid, serè, enjogassat.
Al mig i dintre de cada pupil-la
Dorm un incendi d’amor que vigila
Esperant el moment de l’esclat.
Tens un mirar molt amic que afalaga
I et fa el món més bonic del que és,
Dolça mirada florida que amaga
Les espines cruels dels rosers.
Uns ulls molt grans on batega i traspua
L’esperança d’un cor benaurat,
Una animeta puríssima i nua
I un desig amorós sens pecat.
Una mirada on s’aboca la vida
Que palpita en ton cos noble i bell,
Una vida que ara veig reflectida
En la seda i la sang del clavell
Que avui em poses al trau eixerida,
En aquest teu jardí, a Sabadell.
Tens un esguard jovial que rutila
Com un mar radiant i encalmat.
I al mig i dintre de cada pupil-la
Tot un incendi adormit que vigila
Esperant el moment del combat.
Joan Oliver (Pere Quart)