lunes, 5 de enero de 2009

A quien corresponda




LA TEVA MIRADA


Tens la mirada blavosa i tranquil-la

Com un mar radiant i encalmat.

Tens un esguard graciós que vacil-la:

Ensems, tímid, serè, enjogassat.

Al mig i dintre de cada pupil-la

Dorm un incendi d’amor que vigila

Esperant el moment de l’esclat.


Tens un mirar molt amic que afalaga

I et fa el món més bonic del que és,

Dolça mirada florida que amaga

Les espines cruels dels rosers.


Uns ulls molt grans on batega i traspua

L’esperança d’un cor benaurat,

Una animeta puríssima i nua

I un desig amorós sens pecat.


Una mirada on s’aboca la vida

Que palpita en ton cos noble i bell,

Una vida que ara veig reflectida

En la seda i la sang del clavell

Que avui em poses al trau eixerida,

En aquest teu jardí, a Sabadell.



Tens un esguard jovial que rutila

Com un mar radiant i encalmat.

I al mig i dintre de cada pupil-la

Tot un incendi adormit que vigila

Esperant el moment del combat.


Joan Oliver (Pere Quart)