lunes, 5 de enero de 2009

A quien corresponda




LA TEVA MIRADA


Tens la mirada blavosa i tranquil-la

Com un mar radiant i encalmat.

Tens un esguard graciós que vacil-la:

Ensems, tímid, serè, enjogassat.

Al mig i dintre de cada pupil-la

Dorm un incendi d’amor que vigila

Esperant el moment de l’esclat.


Tens un mirar molt amic que afalaga

I et fa el món més bonic del que és,

Dolça mirada florida que amaga

Les espines cruels dels rosers.


Uns ulls molt grans on batega i traspua

L’esperança d’un cor benaurat,

Una animeta puríssima i nua

I un desig amorós sens pecat.


Una mirada on s’aboca la vida

Que palpita en ton cos noble i bell,

Una vida que ara veig reflectida

En la seda i la sang del clavell

Que avui em poses al trau eixerida,

En aquest teu jardí, a Sabadell.



Tens un esguard jovial que rutila

Com un mar radiant i encalmat.

I al mig i dintre de cada pupil-la

Tot un incendi adormit que vigila

Esperant el moment del combat.


Joan Oliver (Pere Quart)




7 comentarios:

Marta dijo...

Impressionant...

preciosa...

eterna...

Anónimo dijo...

El poema té una prespectiva romàntica que relaciona el caracter inocent de la noia amb els seus ulls que reflecteix com és.

Anónimo dijo...

Creiem que és molt profund i molt bonic, ja que, expressa d'una forma molt natural els sentiments d'aquesta noia. El títol fa pensar que parlarà sobre l'aspecte físic de la noia, en canvi, parla més sobre el seu caràcter i la forma de ser.
Hem descobert el poema a través del llibre de català de 2n d'ESO. Ens a semblat una forma de descriure a una persona molt dolça i sincera.



Marta & Alba 25/10/2010 IES El Morell

Anónimo dijo...

Es una mica cursi per el meu gust peró es molt bonic i especial especial-ment per a una noia

Anónimo dijo...

Es molt pero que molt bonicaa!
la Marta te molta raó.....
mai ens ha agradat el poema pero aquesta mens ha canbiat d'opinió





Ruben i Dani

Anónimo dijo...

Aquest poema trata de la personalitat d'una noia,a través de la seva mirada.
A nosaltres ens ha semblat molt interesant, molt bonic i amb molt de sentiment i dolçor.
L'autor,Joan Oliver (Pere Quart),ha dedicat aquest poema a l'Antonieta,que cumplia 18 anys.
Es un poema,preciós.

Beatriz Lázaro i Irina kobelska

Anónimo dijo...

o k vonitoooooooooo